MEMÒRIA HISTÒRICA

 

[03] Diari del pensar

 

“Eine Flaschenpost ins Niemandsmeer. Mensaje escrito y enviado en travesía por el mar de nadie”.

 

La imatge fa al·lusió a Paul Celan que va dir: “Puesto que es una manifestación del lenguaje y por tanto esencialmente dialógico, el poema puede ser una botella de mensaje lanzada con la confianza –ciertamente no siempre muy esperanzadora– de que pueda ser arrojada a tierra en algún lugar y en algún momento, tal vez a la tierra del corazón. De igual forma los poemas están de camino: rumbo hacia algo.” (Paul Celan, «Discurso de Bremen» [1958], a: Obras completas, trad. José Luis Reina Palazón. Madrid: Trotta 1999, p. 497/8)

Celan, pel seu compte, es refereix a un assaig d’ Óssip Mandelstam, Sobre l’ interlocutor. El narrador troba una ampolla amb el nom i la biografia d’un poeta naufragat.

F. A. cita en un Diari del pensar:

„Quant à l'avenir, tout bon art devrait se fier à la «poste de la bouteille», Celan (Flaschenpost), le «pays du cœur» (Herzland) ne manquent pas de rivages.”

 

L’artista esmenta també una referència de P. Celan al crític literari Hans Mayer, basant-se en la recerca d’ Arnau Pons, Nissaga d´Abolits, p. 46: “Vegeu l’ús del terme ‘Flaschenpost’ (un missatge dins una ampolla) en el seu prefaci del 1946: Hans Mayer, Georg Büchner und seine Zeit (Frankfurt: Suhrkamp,1972. p.7) que sens dubte va servir d’inspiració a Celan a l’hora de designar el poema en el seu discurs de Bremen del 1958 (GW III, 186) [...] Celan va agrair la metàfora de <l’ampolla al mar> a Hans Mayer i el poema “Weissgeräusche”, que li va ser dedicat, ho testimonia de manera fefaent.”