[01] Angelus Novus – Història i memòria

Retall de la premsa diària.

El 1921, Benjamin va comprar l’aquarel·la que Paul Klee va pintar el 1920. En varies ocasions l’obra li va inspirar diferents interpretacions i li va acompanyar fins i tot a l’exili. Dins un escenari apocalíptic l’àngel apareix finalment a la Tesi IX Sobre el concepte d‘història (1940) com a visionari de la catàstrofe generada pel progrés de la història.

“Hi ha un quadre de Klee que es titula Angelus Novus. Representa un àngel com si estigués a punt d’allunyar-se d’alguna cosa que mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca desclosa i les ales esteses. L’àngel de la història se li deu assemblar. Té l’esguard girat al passat. On nosaltres veiem una cadena de dades, ell hi veu una catàstrofe, que no para d’acumular ruïnes sobre ruïnes i que ell tragira amb el peu. Voldria aturar-se, despertar els morts i reajustar el que està trossejat. Però bufa, del paradís estant, un vent oratjós que se li ha embullat a les ales, talment fort que ja no les pot tancar. Aquest vent oratjós l’empeny irresistiblement cap al futur, al qual està d’esquena, mentre el cúmul de ruïnes creix i creix davant seu i omple el cel. Això que anomenem progrés és aquest vent d’oratge.”

[Walter Benjamin, “Tesis sobre la filosofia de la Història”. Trad. Antoni Pous. A Art i Literatura. Ed. Eumo, Vic, 1984. Rev. Ramon Farrés