DOLOR - UTOPIA
[133] Cartell i pàgina del Diari del pensar al voltant del projecte El Camp de la Bota, 2004-2006
El text sobre fons negre explica:
“El Camp de la Bota és un projecte en procés de l’artista Francesc Abad. Presentat a la Fundació Espais de Girona, inicia al Prat un itinerari per diferents sales d’exposicions i museus. Als municipis que acullen l’exposició se’ls convida que hi afegeixin testimonis, recerca gràfica i documental sobre el tema dels afusellats al Camp de la Bota i, en general, de les víctimes de la repressió franquista. El projecte es desenvolupa en diferents direccions: web, l’exposició itinerant, publicació de dossiers, catàlegs, etc. De manera que es troba en constant construcció. Tothom és convidat a enriquir-ne els continguts.”
El text manuscrit diu:
“Exili i dolor (El camp de la bota) web.
- instant (record) esclata en un moment de perill.
- El perill amenaça tant la subsistència de la tradició com el dret dels hereus
- La tradició contra el conformisme que està sempre a punt d’englobar-la
- que àdhuc els morts no estan prou segurs si l’enemic venç”
En el catàleg de l’exposició, F. A. comenta el seu projecte:
“Aquest és un projecte que parla d’un espai públic —un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política—, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d’aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. Va ser el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d’oci. Sota d’aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: més de 1.700 morts per la repressió franquista.
Memòria. La crisi de la memòria en aquest paisatge, sumit en la pèrdua de tot objectiu i compromís amb el territori, com a identitat cultural: el Parapet. Era, doncs, un mur, una paret en diagonal a la platja; era una massa enorme en un descampat. S’hi entrava per un camí que arribava a la platja, on els piquets d’execució feien la seva feina: disparar.
Cultura. La cultura s’ha convertit només en un pretext per al progrés social i el creixement econòmic. I les pressions homogeneïtzadores exercides per la societat moderna i el seu conformisme, en una societat de consum. El nostre benestar està construït sobre l’oblit. Aquest oblit és una injustícia sobre la qual s’edifica el nostre present.
Desídia. En un temps d’identitats fugaces —quan tot es llença— , com justificar la noció de l’essència de construcció?
Prescripció. És en aquests moments que hi ha un mecanisme ideològic capaç d’ocultar, devaluar i despolititzar. Es pot parlar de justícia (injustícia) i patiment en una època postcolonial que desfigura la història? Necessitem una nova cultura democràtica en una societat de consum on tot prescriu.”
(Francesc Abad, El Camp de la Bota, 2004-2006)
